PROTASI / Joan Barea
-3a part-
-Saps que sí.
-T'he d'explicar una cosa.
-Ai ai...
-No, tranquil, no és res: demà vindran unes quantes amigues
i veïnes per una reunió d'aquelles del tuperware.
-Vaja, els potets de plàstic dels collons.
-Ahà. Mira, tu, són peles.
-Sí, sí.
-Demà faré sopa.
-Molt bé. Fa temps que no fas sopa.
-Increïble!
-El què?
-Deixem-ho córrer. Fideus prims o gruixuts.
-Gruixuts.
-Meeeeeu.
-Què vols per sopar.
-Pf. M'és igual.
-Meeeeeeeeeeaaaaaaiu.
-Sopa, faig sopa.
-No en faràs demà?
-Demà també.
-Meeeuuieeeaaau.
-Posa menjar al gat que calli d'una..., vegada.
-Xxxx? Hola!
-Com va la feina?
-Bé, bé. Què estàs fent per dinar?
-Sopa.
-Mira, que et volia dir que..., com que ja en vas fer ahir, de sopa...
doncs...
-Gruixuts. T'he de deixar. Fins ara.
Yyyy va entrar al pis després que el pany s'hi oposés
durant una estona. Va trepitjar sobre mullat, va encendre els llums i va
veure que el terra era ple de sopa, tuperwares i fideus gruixuts. Les parets
estaven decorades amb quadres migdespenjats i empremtes de sang en forma
de mà. El gat miolava lleument i s'arrossegava amb un punyal clavat
a l'esquena. Les veïnes que havien assistit a la reunió estaven
lligades a les cadires, alineades al costat de la taula. Totes estaven
degollades. La seva dona va dir-li, des d'algun racó:
-Tranquil, ara ho recullo tot.
------------------------------
FI 3a PART