Make your own free website on Tripod.com

LlibresLlibresLlibresLlibresLlibresLlibresLlibres


 


Hola tothom, benvingut/da, sóc el Jaume i aquest botó et diu si estic o no connectat en aquest precís instant.
Fes clic si vols parlar amb mi o si vols enviar-me un missatge via ICQ.
Què? que no tens l'ICQ??? no ho entenc ?-). Clic aquí

Sendra-Marco (961560841) a València i Castello.

La Terra Llibres (965110192) a Alacant.

 

portada

Llegiu-ne un fragment

(Pàgines: 122/ Mides: 13,7 x 22 cm

Preu a les llibreries: 1.200 ptes)

Per fer una compra segura feu

clic aquí .

 

 

 

Contraportada :

12:00 am, de Jaume Nualart, és la mirada calidoscòpica d'unns personatges que conflueixen en el mateix temps i en el mateix lloc en un ventall de mirades, sentiments i vivències perfectament ensamblats.

L'estructura narrativa, d'una arquitectura impecable, es desemvolupa a un ritme fresc i agosarat. L'anècdota -evanescent, quotidiana, trivial- s'eleva a la categoria d símboñ, en un autèntic repte literari. Com diu un dels personatges, Lorie, que és escriptora, "la meva ansietat per trobar siruacions interessants m'està traínt. Forçar la realitat, fer fora la monotonia sense cap fet on recolzar-se, es transforma en pensaments, en imaginació sense estructura, només en això".

Una lectura estimulant, amena, i profundament amarga.

Isabel-Clara Simó.


Tornar a l'inici

 

 

 

Fragment, un relat curt:
(recomanem fer copy-paste)

 

Ell.

Aquell de sempre, el que rep l'impacte de tantes casualitats, és assegut a una terrassa qualsevol, a la qualsevol, a la terrassa escollida. Tot ben normal, com sempre: està assegut, té una taula a prop, allà hi té un llibre, un cafè, un encenedor... Creu que res li pot passar, que a la seva vida tot és prou lligat i endreçat. Ell hi creu ben poc amb l'impacte de les casualitats, potser per això ha estat escollit.
No res, ell, de moment, és allà, al costat de la taula, sota l'ombra d'uns arbres, esperant que no li passi res de dolent, desconfiat dels que el mirem, com adonant-se de les nostres mirades, tement el pitjor. No li agrada haver estat triat a l'atzar. Tot i que ell sempre ha cregut en l'atzar com la millor manera d'escollir imparcialment, ara pensa que és un mètode que també pot fallar.
Amb tot això que li passa pel cap, l'escollit, s'està posant més neguitós. La veritat és que no sorprèn que això passi. Veure's aquí escrit, sense més explicacions, sense raons lògiques o almenys entenedores, no fa massa gràcia. El que és assegut a la terrassa pensa tot això i el cap li comença a anar de pressa. Mentre agafa la tassa de cafè i la condueix als llavis se n'adona que faci el que faci, pensi el que pensi algú l'està mirant, algú pren unes anotacions, en definitiva, algú l'espia. Comença a mirar al seu voltant, no hi veu ningú sospitós. Ara ja està nerviós i crida al cambrer o cambrera, que ho escolleixi ell. Paga. S'aixeca. Se'n va. Surt de la terrassa baixant el desnivell de tres esglaons que li fa trepitjar una vorera. Primera decisió: dreta o esquerra. Es decideix per l'esquerra. Camina carrer avall i no deixa de notar com algú el mira, com algú diu: camina carrer avall. Cada vegada fa les passes més llargues i més seguides. Un autobús està aturat quinze metres davant seu. Sense pensar hi puja. Paga de nou. Es mira a tothom, veu un seient buit al costat de la porta, hi seu. Mira a fora, els cotxes que són darrera l'autobús li semblen tots iguals, tots del mateix color, els conductors tots duen barba, tots són el Barba Blava que l'espantava quan era petit, tots tenen una única missió: vigilar-lo, informar de tot el que faci, de tot el que pensi. També sense adonar-se'n ha inclòs tothom dins el seu joc, ara tota la ciutat juga al voltant seu. De fet, ell és el centre d'aquesta història i comença a assumir-ho, a sentir-s'hi còmode, a agafar seguretat. Se li escapa d'entre les dents apretades un no m'agafaran que li fa bategar el cor una mica més de pressa. Ha decidit mirar-s'ho tot fredament, com ha vist que ho fan a les pel·lícules. A veure, en aquest moment, està passant per la part antiga, ell la coneix bé, hi va viure quan estudiava. Baixarà a la següent parada i es ficarà pel carreró de l'església, el pujarà corrents i al cap de munt girarà a la dreta pel passatge que surt a la gran avinguda i una mica més avall la travessarà per sortir al passeig. Tot aquest recorregut el farà corrent i ara ja haurà arribat al passeig ple de gent. Entrarà en una llibreria, s'amagarà darrera d'uns prestatges giratoris, vigilant la porta, sospitant dels que entren. No veu ningú que entri accelerat, ni ningú amb una gavardina sospitosa i en canvi continua notant l'alè d'aquest algú que el segueix. Mentre fa veure que busca un llibre de la col·lecció de color vermell decideix que ha de fer una telefonada, que necessita algú més al seu equip, que, tot i la sensació innegable de ser observat, el joc l'està allunyant massa d'una realitat amb moltes casualitats. Ha sortit al carrer i ha fet cua per trucar a la cabina. Mentre és allà, al mig del passeig, en una zona tan exposada, pensa que si el dia d'avui s'ha d'acabar malament li agradaria saber almenys per què. Què havia fet ell que estigués tant mal fet. Feia un curt recompte de la seva vida i se'n sentia satisfet. Els anys d'estudiar, quan es va casar, quan era petit, en Barba Blava; fins i tot se li ha escapat un somriure, però ràpidament ha tornat a concentrar-se, encara tenia molts projectes per fer, no estava disposat a deixar-se agafar fàcilment. Just quan pensa això un telèfon es penja i ell s'hi acosta. El despenja. Paga. Prem set tecles. Espera. -Hola sóc jo-... -Sí, ...-. -Hauries de venir..., ja t'ho explicaré.-. -A on?... Ah bé, fins ara.-. Penja el telèfon i surt disparat passeig amunt notant com tots correm darrera seu. Arriba a la plaça més gran de totes. Allà aixeca una ma i un taxi s'atura al seu davant. Hi puja. No hem sentit bé el que ha dit al conductor, és com si ell se'ns escapés una mica. Veiem almenys que el taxi va molt de pressa, que es perd pels carrerons atapeïts. El perdem uns minuts fins que para a vint centímetres d'una vorera, algú paga i baixa del cotxe. Trepitja una vorera, puja tres esglaons d'una terrassa. Hi ha algú assegut en una taula d'una terrassa. Tot és ben normal: a la taula hi té un llibre, un cafè, l'encenedor... El que ha arribat s'hi acosta. Se seu al mateix lloc que el que ja hi era. La tassa de cafè és a les seves mans, encara calent, del llibre s'han avançat trenta planes, hi ha tres cigarrets més al cendrer. Recorda a mitges un autobús, una llibreria, la cabina de telèfon... Ell no s'ha mogut d'allà però recorda la prestatgeria giratòria, el carreró de l'església, els esbufecs a dalt de la pujada. Ell no ha anat enlloc però es fica la mà a la butxaca i veu que li falten diners, el taxi, la cabina, el bus... Comença a veure's capaç d'haver seguit un joc tan irreal com aquest. Dubta. Evidentment s'ha endinsat plenament en la lectura i tot l'ha portat a imaginar-se més coses del compte. N'és molt de juganera la imaginació, pensa. Ha estat bé tot plegat, es diu. Manca el detall dels diners, però tampoc podria assegurar quants en duia quan ha sortit de casa. Està sospesant totes aquestes circumstàncies i algú camina per la vorera, puja els mateixos tres esglaons de la terrassa, el veu en una taula, se li acosta, seu i diu: Bé, ja sóc aquí, què és el que m'havies d'explicar tan urgentment?

- FI -



T'ha agradat aquest relat?
Molt
D'aquella manera...
psaaa, normalet.
Gens
Resultats

 

Recomenacions

 

Visiteu la Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià (la CAPPEV), bon rotllo des de la Marina Alta

Cerque llibres, visiteu el Grup Enciclopèdia Catalana-Llibres en Català

Visiteu els diaris electrònics Vilaweb

Visiteu Lincaweb, Països Catalans a la xarxa.

Visiteu el Centre de Muntanyisme de Mutxamel: una mostra de com ha de ser un centre:de muntanyisme.

Visiteu "LA CÍVICA", l'Associassió Cívica per a la Normalització del Valencià a Alacant.

Visiteu l'Associació d'Internautes de la Marina Alta: l'activitat d'una comarca hiperactiva.

Visiteu els Saineters: una companyia de teatre en directe

 

Voteu pel domini català .ct

Tornar a l'inici

My URL: http://come.to/example

V3-URL
I got it for free at http://come.to

L'enquesta és un regalet de Vox Populi.
Disseny i distribució: Jaume Nualart

Vincles
Membre de Vincles

Amazon.co.uk logo
Enter keywords...


Gràcies a tothom
l l*l l